L’educació sexual: del Disney al porno… sense passar per la realitat

La nostra vida sexual s’inicia en el moment que naixem i tot el que veiem, tant en les persones de l’entorn proper com en els mitjans de comunicació son la base de la nostra educació sexual.
En aquella època en que preferim les pel•lícules d’animació, depenent del gènere assignat al néixer serà més fàcil que ens posin una pel•lícula de Disney o una de Marvel, sovint sense preguntar-nos que preferim. I això que podria sonar a crítica no ho serà tant pel tema que ens preocupa. Tant és si empassem sense parar escenes de princeses i prínceps com si triem les batalles d’herois salvadors del mon. Els estereotips de gènere son els mateixos.
Els prínceps i dels herois tenen una gran similitud en quan a característiques imprescindibles que podem identificar en gairebé tots ells: Son forts, valents, salvadors, triomfadors, guapos, violents i tot s’hi val per salvar el món.
Les princeses i també sovint les noies “salvades” pels herois son: Guapes, dèbils, dependents, pacients, educades, amables i somiadores.
Llavors quan decidim que som grans per les pel•lícules d’animació i pensem que tot allò ja no va amb nosaltres perquè ens cau un aparell electrònic als dits amb connexió a Internet que ens obre mil portes al mon .Hi ha una porta que s’obra sempre perquè és la que més trànsit té a Internet. De forma conscient o inconscient el porno entra a les nostres vides. Des de imatges buscades, a imatges trobades, passant per les imatges que et fa veure un company, sovint també sense preguntar. I resulta que encara que portin menys roba i encara que la batalla no sigui tan estoica veiem un patró de comportament “masculí” i “femení” que no ens estranya ni ens incomoda perquè Els actors del porno “convencional” segueixen els mateixos estereotips de gènere que els nostres prínceps i princeses, tot i que ho disfressin.
Ells son seductors, incansables, guapos, molt mascles, potents i violents.
Elles son guapes, primes, submises, tolerants, complaents, servicials, insaciables…
Curiosament similars a les llistes dels rols apresos a la infància.
Així que el Disney, a les dones ens ensenya a callar, esperar i obeir i el porno ens omple la boca, ens fa incansables i submises. On és la diferencia?

Laura Clotet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s